Trencant l'enfit

El bloc va prenent forma

2011-06-05T10:32:00.000-07:00

Per fí sembla que aquest bloc va agafant forma. Encara no està acabat però poc a poc anirem filant prim, i finalitzant tot allò que se m'ha quedat per fer. Ja anireu dient-me si el canvi ha valgut la pena.

Per cert, la imatge de la capçalera és d'una excursió que vam fer per Segària.

A cal ferrer, ganivet de fusta

2011-05-24T12:40:00.000-07:00

Després de molt de temps sense entrar, i preocupant-me (i ocupant-me) d'altres webs i blocs, caldrà fer funcionar el meu.
Així que aniré renovant, poc a poc, el meu espai de la xarxa!
si això, aneu dient-me!

Festa d'Estellés a Dénia: Diàleg domèstic

2010-09-14T00:16:00.000-07:00

L'associació de Les Roques a la Revista Lluna

2010-09-06T00:03:00.000-07:00

Després de les activitats fetes al barri durant les nits d'estiu, des de la revista La Lluna ens van fer una entrevista per analitzar com van anar els actes. I ací teniu el retall de de la revista.

Tot i això, el que ix al retall no és tot el que vaig dir. Des de l'associació vam recordar que existeix una participació irreal per part de les associacions a l'hora de preparar les activitats de cada barri, i que per altre costat s'ha estat utilitzant a les associacions per a la propaganda dels actes de la regidoria en qüestió.

I és que des de l'associació reclamem més participació, i recordem que a les activitats de l'any passat, la nostra associació va ser la única que va participar activament (aportant activitats) i va ser la única que va tindré que posar dines de la butxaca.

Segurament llegint això algú pensarà "val més no fer res i això que t'estalvies". Però, nosaltres continuarem reclamant més participació.

Tren vs Segon centre de salut

2010-09-02T00:22:00.000-07:00

Tant la sanitat com el tren Gandia-Dénia, són temes que preocupen a les persones que vivim a Dénia, açò és evident i entenc que aquesta afirmació no admet discussió.

El tren, és una reivindicació dels pobles i ciutats de la Marina i la Safor, des de fa molts anys. La necessitat de poder desplaçar-nos a Gandia, o a València, sense necessitat d'agafar el cotxe duu ja massa anys de retard. I d'altra banda, la demanda d'instal•lacions sanitàries acords amb el nombre d'habitants de Dénia, és altra de les reivindicacions històriques de la nostra ciutat.

Veient la importància de cada reivindicació, qualsevol pensaria que les dos haurien de ser actualitat quasi permanent. Però la realitat és altra bé distinta.

Mentre que la sanitat sol és notícia quan la plataforma i els professionals de l'àrea de sanitat exigeixen les instal•lacions sanitàries necessàries per a Dénia, el tren s'ha convertit en l'arma mediàtica del govern del nostre ajuntament, amb el consegüent bombardeig de notícies.

És evident que l'ajuntament tracta de manera desigual els dos temes. Silenci absolut quan es tracta del segon centre de salut, segurament perquè l'actual govern és el culpable que no tinguem aquest centre sanitari, o a cas els dirigents del nostre Ajuntament estan tapant les vergonyes de la Generalitat i Conselleria de Sanitat? No ho sabem, ells van tancar files fa molt de temps i van començar a llençar balons fora. I amb el tren tot el contrari, encapçalen manifestacions, arreplegades de signatures, i fotos vàries. Però sembla surrealista, que els quals van poder fer arribar el tren fins a Dénia i no ho van fer, ara són els màxims defensors d'aquest.

La falta de compromís de l'actual equip de govern amb al segon centre de salut, i el circ mediàtic al voltant del tren dóna que pensar que els és més important la qüestió electoral que el benestar de les persones que habitem a Dénia.

"Hi ha una ciutat"

2009-09-08T06:07:00.000-07:00

Hi ha una ciutat a cara - sol

que té el nom color de llar,

quan mira el mar va cap al nord,

tots dos amors en un esguard.

Buscant recer en el seu port

el meu vaixell va recalar;

a l'ombra amable del Montgó

el meu amor s'ha anat fent gran.

T'estime, saps, jo t'estime

amb desig d'enamorat.

T'estime tant que voldria

fer de la cançó un abraç.

Tu saps molt bé amb quin deler

he festejat els teus carrers,

les teues pedres he palpat

i m'ha pogut la teua gent.
He passat hores sense més
sota els plàtans falaguers
del teu passeig més rialler
on no sents mai passar el temps.
T'estime, saps, jo t'estime
amb desig d'enamorat.
T'estime tant que voldria
fer de la cançó un abraç.

M'agrada veure el vell castells

com una nau vora la mar,

sempre somniant amb antics vents

que espanten viu el seu velam.

Hi ha una ciutat a cara - sol

que té el nom color de llar,

quan mira al mar va cap al nord,
tots dos amors en un esguard.
T'estime, Dénia, t'estime
amb desig d'enamorat.
T'estime tant que voldria
fer de la cançó un abraç

Paco Muñoz - "Hi ha una ciutat"

Obertament

2009-09-05T19:16:00.000-07:00

Fa dies que em ronda el cap escriure alguna cosa sobre la situació política a casa nostra. M'he decidit a fer-ho després d'haver sentit a Rajoy i Camps com unes 3 voltes als informatius, que fan a cada hora a Ràdio nou. A esta emissora pública fan un parell de programes que valen la pena, i un d'ells és "La nit de Lydia", que era el programa que estava escoltant. Molt recomanable!

Em preocupa el present i futur del País Valencià. Passe més temps del que deuria pensant en estes coses, però no puc evitar-ho. El Partit popular de la Comunitat valenciana, ens ha portat (i ens continua portant) cap a un model de gestió insostenible. Insostenible en termes econòmics, mediambientals, educatius, sanitaris, culturals... La nostra qualitat de vida disminueix cada volta més, però això no sembla passar-los factura. Però si hi ha una cosa que fa molt bé el partit popular és fer-se publicitat, son uns experts. Tenen els mitjans de comunicació, saben crear opinió, i saben traure profit electoral dels problemes que tenen. Son capaços de passar d'estar imputats a ser les víctimes d'una persecució.

Ara bé, per darrere del partit popular hi ha un altre problema important, i és el psoe. Un partit que ha desaparegut de la política valenciana. Un partit que no creu en els valencians, sols té ulls per a Madrid. El partit socialista ho té ben cru, ni té projecte ni té interés, i damunt es veu esguitat per la inoperància dels seus companys de Madrid davant la crisi econòmica.

Vull dir-vos que necessitem canviar la situació en la que es troba el País Valencià. I el BLOC ha posat la llenya al foc per a que la flama ens torne a encoratjar a tots. Els ciments, l'espai Valencià de Progrés: la suma, la cooperació, i el treball en conjunt de tots aquells valencians que desitgem un futur millor per al nostre País. Però no ens hem de quedar assentats esperant que el BLOC faça o desfaça, hem de prendrem consciencia i participar. Hem de deixar de criticar, i passar a l'acció. El futur no està en les mans dels altres, nosaltres som el futur. La política, vulguem o no, va amb nosaltres i afecta al dia a dia de les persones, per això hem d'estar ben actius.

Obertament vos dic:

Hem de participar activament de la vida política. Les bases son el més important de qualsevol estructura política, i en un partit assembleari com el BLOC encara més.
Ens hem de llançar, no podem esperar a que algú ho faça per nosaltres. Perquè pot passar que no ho faça ningú.
El BLOC, és un partit que pot tindre una projecció impressionat. Però les coses no funcionen assoles, cal empenta i treball.

Vos he llançat la pilota al teulat de casa vostra. Podeu deixar la pilota al teulat, o podeu tornar-la i quedar-se a jugar...

Esperant, esperant....

2009-07-20T16:42:00.000-07:00

Hui m'he tornat a donar compte que m'espere massa en fer les coses. La pregunta és: per què ho faig? La veritat, em passen moltes coses pel cap: inseguretat, por al fracàs, falta de mitjans...
La cosa no és fàcil quan la maquinaria encara no està en marxa, en fred tot és més complicat. Ara em ve a la ment la frase d'aquell savi mestre, em feia patir prou, que deia "quan comences alguna cosa ja has fet la meitat del treball". Comence a pensar que aquell home tenia raó.

Esperant la senyal divina, passa el moment idoni, se m'avancen o acabe fent-ho a corre-cuita (i després passa el que passa). Em falta l'espenta d'aquell que amb un sí rotund m'encoratge a llançar-me. Em cal una persona? Evidement no parle a nivell sentimental, la pobra fa massa aguantant-me. Reprenc la pregunta, em cal una persona? o sóc jo que li faig falta a una persona? Cadascú té el seu lloc, i crec que jo vaig situant-me. Ho veig clar quan pense en l'associació de veïns. Sóc jo qui li faig falta a una persona, però com eixa persona no existeix acabe jugant dos papers i hi ha un dels dos rols que no el porte massa bé.

La solució passa per apuntar-me a teatre, cada dia ho tinc més clar . Parlaré amb Monzonis (quin crak!), a vore on em pot dir... No sé si solucionarem res, però ens riurem una estona.

Si veieu el vídeo de les 60nits (d'això parlaré al pròxim escrit) vos adonareu del que dic, cadascú serveix per al que serveix, però intentarem millorar els defectes. Encara no sé perquè em pose tan nerviós, però hui ja he posat la primera pedra per solucionar-ho (ja tinc el 50% de la feina feta).
Tot està per fer i tot és possible, però o ens afanyem o es quedarà per fer...

PD: disculpeu si no heu entés res...

Trens, signatures i fotos (Dénia-Gandia)

2009-07-18T04:09:00.000-07:00

Les últimes setmanes hem vist com passaven per l'ajuntament associacions de tot tipus per adherir-se a la campanya pel tren. És evident que el poble de Dénia, i la comarca, vol el tren i per a evidenciar això no cal arreplegar firmes. Però clar, quan el tren pot suposar un arma per ferir a l'adversari tot val. En aquest cas l'adversari és el PSOE, ja que és el govern de Madrid qui s'encarrega dels temes ferroviaris. Em fa molta pena vore com el tren ha passat de ser una necessitat ha ser tot un espectacle desagradable.

Ara vos explicaré perquè ho he qualificat d'espectacle desagradable el tema:

1995, el Ple de les Corts Valencianes acorden demanar al govern central que s'inicien els estudis de la línia ferroviària entre Gandia i Dénia.
1997, ixen a la llum els estudis de viabilitat realitzats l'any anterior, els resultats son positius. Eduardo Zaplana (PP) és compromet públicament a finançar la línia.
1998, les Corts tornen a exigir que s'incloga el projecte en els pressupostos de l'Estat, i el Congrés de Diputats aprova per unanimitat, exigir al govern Central l'inici de les obres. L'estat encarrega un segon informe de viabilitat.
1999, la Generalitat destina una partida de 180 milions de pessetes pel projecte.
2001, desapareix dels pressupostos una partida de 180 milions de pessetes.
Novembre 2001, García Anton assegura que als pressupostos per al 2002 hi harurà una partida per a la redacció del projecte.
Novembre 2003, ni el govern Valencià (PP), ni el govern central (PP) inclouen en els seus respectius pressupostos cap partida per realitzar l'enllaç Gandia-Dénia. De fet, el govern autonòmic anul·la 31 milions d'euros destinats al tren per al 2004.
2003, Garcia Antón (Conseller d'infrastructures) afirma que al llarg del 2004 el tren podria començar a ser una realitat. Diu que sols queda signar el conveni entre Generalitat i Govern de Madrid.
Octubre 2004, el govern central (PSOE) no considera prioritària la línia de tren Gandia-Dénia. Als pressupostos de l'Estat no apareix cap partida destinada a la realització de l'obra.
Desembre 2004, el ministeri iniciarà els tràmits per realitzar l'estudi de la línia, quan en 1998 va realitzar un semblant, i en 2001 conselleria va presentar el traçat de la mateixa.
2005, als pressupostos de la Generalitat no hi apareix cap partida, als pressupostos del govern central hi ha una partida per realitzar l'estudi. Estudi que ja es va realitzar al 1998.
Gener 2006, el director general de ferrocarrils de l'Estat es reuneix amb els alcaldes d'Oliva i Dénia. Es presenta una proposta en la que la Generalitat assumiria el Tren Dénia-Gandia, i el ministeri altres trams que queden pendents al País Valencià.
Octubre 2006, el secretari autonòmic d'infraestructures assegura a Dénia que el projecte bàsic del tram Dénia-Oliva ja està redactat, però que les competències eren exclusives del ministeri de Foment.
Abril 2007, s'estableix protocol de colaboració entre la Generalitat i el govern central. L'acord deia que la Generalitat s'encarregaria de "ejecutar y financiar la prolongación de la línea hasta Oliva y, Dénia, previa reelaboración en este último caso del estudio informativo que permita acomodar la actuación al planeamiento urbanístico vigente", i que "la Generalitat será asimismo responsable de la elaboración de los estudios y proyectos necesarios, así como de su tramitación conforme a la legislación ambiental y sectorial aplicable". Poc després el PP valencià no va inclouré el projecte del tren al presupostos de la Generalitat.
Maig del 2009, l'ajuntament de Dénia enceta una campanya per reivindicar al govern de Madrid el Tren.
27 de maig 2009, el PP i PSOE voten a les Corts Valencianes en contra d'una proposició no de Llei presentada pel grup BLOC-Compromís, que reclamava l'immediat acord entre Generalitat i Govern de Madrid per construir el tren Gandia-Dénia. Com és possible que els mateixos que inicien una campanya a Dénia per arreplegar firmes voten en contra del mateix objetiu a les Corts?

Han passat 14 anys, i les coses continuen igual. El tren no arriba i per lo vist no hi ha cap interes en fer-lo arribar. Per molt que diga el PP, que el PSOE bloqueja les negociacions, saben que ells van tenir l'oportunitat de portar el projecte endavant des de 1996 fins al 2004, on el PP estava a Moncloa i a la Generalitat. Ni el PP, ni el PSOE han res per portar-nos el tren.

Tota la faena que el PP no va fer en el seu moment, i no fan des de la Generalitat, ara volen arreglar-ho amb una campanya per arreplegar firmes... em sembla trist i patètic. I sabeu què? Esta campanya passarà a engronsar aquest cronograma i el tren no arribarà (Déu vullga que estiga equivocant-me).

Si voleu afegir dades o alguna rectificació , envieu comentaris. A vore si aconseguim un document ben parit.

La nit de hui! (Xavi Castillo)

2009-07-18T03:58:00.000-07:00

Crec que ara (02:34h del 10/07/09) és un bon moment per encetaraquest bloc. Pot ser serà el puntent de la cassalla,o pot ser l'eufòria de la nit, no ho sé però és el moment d'escriure.

El dia ha estat llarg, la pluja ens ha posat els ous per corbata,però a la vesprada ha amainat la tempesta. La faena ha sigutintensa: venda d'entrades, promoció, organització, cadires, neveres, telefonades, entrades... més d'un ha anat de cap, però tot té la seua recompensa. La nit pintava molt bé, la gent feia cua perentrar a l'acte, de vegades hanhagut moments d'atabalamenta (a la gent li agrada molt criticar, i molt poc col·laborar).

La gent entrava contenta, sabia que l'espectacle no els anava a decebre. La gent sentia que allò era com un acte de rebeldia, allòera més que un espectacle, era un sentiment. Tot estava a punt, l'espectacle anava a començar... Fem que entre tota la gent, no volem que es quede ningú fora, i de sobte, Xavi Castillo surt a l'escenari i el públic comença a aplaudir. Xavi agraeix al BLOC tota l'organització i la faena feta, la gent aplaudeix amb força, i a més d'un se'ns escapa un somriure...

Tot marxa bé, la gent no para de riure, i nosaltres sabem que ho hem fet bé. Ara ja podem respirar tranquils. Camps, Rita, Font de Mora, Rus, Alarte, Morera, no es salva cap. Tots son criticables i Xavi ho aprofita tot.

Quan tot s'acaba vaig cap a la porta, vull acabar de saludar a la gent que a l'entrada no he pogut saludar perquè estava controlant les entrades. Pregunte, i la gent se'n va contenta, amb un somriure a la boca. La gent ens agraeix l'esforç fet, ens dona l'enhorabona. No tinc temps per a tots, la gent es molt agraïda. Entropesse amb mestres de l'institut, amb companys de la Marina Baixa, amb amics, familiars i altres éssers que no sabria com qualificar. En fi, altre moment per no oblidar.

Ens anem reunint, no acaben de coincidir tots, però els comentaris sempre son els mateixos: ha estat de categoria! És moment d'alegria! La nit avança i cada volta quedem menys gent, anem arreplegant però ho fem contents d'haver fet una faena ben feta. Tot és dolç, tot és eufòria!

Amics, tot és començar. Un acte lúdico-festiu pot ser el tret d'eixida per reprendre unes tasques que hem d'assumir, hem d'arribar a la societat i això sols ho podem fer treballant. Això sí, ho hem de fer com hui, en equip, visualitzant l'objectiu. Recordant que el nostre fi és la millora d'esta societat, i està en les nostres mans el fer-ho.

Amics, ara és el moment!

Hui no podré dormir, tinc massa faena recordant cada moment del dia de hui. I tinc massa faena pensant en tot el que ens quedar per fer... Tot està per fer i tot és possible!